La ciutat de Barcelona incrementa, any rere any, les seves xifres d’inversió, de producció i d’atracció de nous projectes en les ciències de la vida i la salut. S’assenten ara mateix a Catalunya 1.523 empreses, dividides en els àmbits de la biotecnologia, la tecnologia mèdica (Tecmed), la salut digital (Digital Health) i la farmàcia. I un total de 93 institucions com són les universitats, els diferents centres de recerca, els hospitals, o els parcs científics tecnològics. D’aquest gran conglomerat, la majoria (el 94%) se situa dins de la demarcació de Barcelona, i molt més concretament es reparteix especialment per la mateixa capital (53,4%) i els municipis de Sant Cugat del Vallès (5,3%), de Cerdanyola del Vallès (3,7%), l’Hospitalet de Llobregat (2,6%) i de Terrassa(2,1%). Tot plegat genera en termes econòmics el 7,6% del total del PIB català i com a sector passa a ocupar el tercer lloc, únicament rere el comerç i tot el camp immobiliari.

Xifres creixents en recerca

Són les dades que sorgeixen de l’Informe BIOCAT 2024 (o de la BioRegió), el document que fa un repàs a les grans xifres de les ciències de la vida i la salut de Catalunya i que ha arribat, amb aquesta publicació, a la desena edició. Fa referència en general a la salut però focalitza en l’ampli marc en emergència de la biomedicina, la matèria que treballa solucions estructurals a malalties i afeccions tot recolzant-se en la microbiologia. La importància dels avenços com són aquelles teràpies més directes, noves eines de diagnòstic, o recerca dins de la immunoteràpia o la genètica aplicada, suposen un pas enorme cap a un marc de precisió en la medicina més directa, molt més personalitzada.

En concret tot el sector va facturar durant el 2023 (any de referència de l’informe) 44.800 milions d’euros, un 6% més que al llarg de 2022. I ocupa, en base a aquestes darreres xifres, 75.379 persones, un 7,3% del total dels llocs de treball de Catalunya. És potència exportadora, amb vendes a l’exterior del 41% de tot el conjunt de productes sanitaris de l’estat, sols per darrere de Madrid (48%). I ha augmentat el darrer lustre prop d’un 25% les inversions d’empreses i fons estrangers, que han derivat en noves seus i en nous centres de recerca, que comprenen 1.700 nous empleats.

Tot plegat en un context que és liderat per les petites i les mitjanes empreses, que suposen un 89% (1.357) de tot aquest gran entramat de producció i de recerca en les ciències de la vida. Les àrees més prominents d’aquestes noves companyies són la biotecnologia i el disseny de nous enginys i focalitzen en teràpies més concretes per al sistema nerviós (14%), el sistema circulatori (13%), contra el càncer (13%), o també en salut mental (11%).

El context de creixement

Dins d’Europa la recerca unida a l’ètica per deixar enrere les proves amb animals estan fent créixer de manera exponencial tot aquest camp basat en tècniques diverses. La biotecnologia i la biomedicina generen tot un nou camp per a la inversió i l’optimisme pel que fa a l’aplicació molt més precisa, menys costosa i eficaç de les teràpies, les diagnosis i els sistemes més punters en tot l’àmbit de la salut.

Barcelona contempla el seu creixement al Pla Estratègic de Ciència i Innovació (2024-2027), que defineix les polítiques científiques de l’actual mandat. Fins al final del període l’Ajuntament invertirà vora 130 milions d’euros, amb projectes destacats com el nou Hub de l’entorn de la Ciutadella (Ciutadella del Coneixement), o els futurs Campus de Salut ubicats a l’Hospital Clínic o al VHIR (el Vall d’Hebron Institut de Recerca).

Entre els centres preeminents que ja funcionen de fa temps i contribueixen als avenços sanitaris en destaquen el Barcelona Supercomputing Center, el Parc Científic de la UB, el Parc de Recerca Biomèdica i el Barcelona Insititute of Science and Technology (que comprèn 7 centres d’excel·lència).