L’alcalde Jaume Collboni va presidir el 20 de maig la reunió inaugural del grup de treball “Europa Pròxima” -Local Europe-, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, que amb la coordinació del CIDOB i la Fundació Catalunya Europa té com a objectiu enfortir el paper de les ciutats dins l’arquitectura institucional i els processos de presa de decisions de la Unió Europea. En un moment marcat per una forta inestabilitat global, les ciutats emergeixen com un dels principals factors de resiliència i estabilitat, gràcies a la seva proximitat amb la ciutadania i al seu paper clau en l’aterratge de les polítiques europees.

Acompanyat pel director del CIDOB, Pol Morillas, la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, i la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez, l’alcalde va agrair la tasca a la vintena de persones expertes internacionals i representants institucionals de referència, a qui s’ha encarregat elaborar propostes concretes i viables per reforçar la veu institucional i política de les ciutats a escala europea, tant a nivell estructural, com en tres àmbits de política pública concrets: habitatge, acció climàtica i innovació i competitivitat.

Collboni va destacar que “és a escala urbana on la integració europea esdevé tangible i significativa per als ciutadans, on les polítiques europees es tradueixen en realitats concretes i on es construeix el projecte europeu i adquireix la seva legitimitat”, i que l’objectiu del grup de treball és clar: “Busquem el reconeixement de les institucions europees perquè les ciutats siguin actors essencials tant en la definició com en la implementació de solucions als reptes globals”.

L’alcalde va recordar que “Barcelona és una ciutat europea i europeista, que pren la iniciativa i exercirà la seva veu i responsabilitat per liderar l’Europa Pròxima, de la proximitat”, recuperant la vocació de Pasqual Maragall i que ha tornat amb força per incidir entre les institucions europees. “Quan Barcelona parla, se’ns escolta”, va dir, posant en valor la intensa agenda a Brussel·les dels darrers mesos amb l’aliança Mayors for Housing -que fa pocs dies va presentar davant la Comissió Europea el seu Pla Europeu d’Acció per a l’Habitatge– o la recent aprovació del dictamen sobre l’habitatge al Comitè Europeu de les Regions.

També va subratllar que és l’hora que “les grans ciutats prenguin la paraula perquè son autèntics baluards democràtics en un moment de regressió, on es volen desconstruir els principis fundacionals de la UE”, mostrant-se convençut que Europa necessita la influència de les seves ciutats. El nou grup treballarà en la “definició i proposta d’una nova arquitectura de governança europea en una època cada cop més definida per la urbanització, on les ciutats són la llar del 75% de la població i es troben a la primera línia dels reptes més urgents”.

A més, Collboni va recordar que el Tractat de la Unió Europea ja diu que les decisions s’han de prendre de la “manera més oberta i tan propera com sigui possible al ciutadà” i que és precisament per això que ciutats com Barcelona volen esdevenir participants actius i estratègics de la governança multilateral.

Al seu torn, la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, va dir que “Pasqual Maragall deia que Europa comença al teu carrer. Volia dir que les ciutats són la primera i millor línia de defensa davant els grans reptes actuals d’Europa, com l’autoritarisme, que amenaça l’estat del benestar i els valors democràtics. És a les ciutats on es presten els serveis públics i on es construeix, dia a dia, la democràcia”. Per això, va animar els experts “a ser valents i creatius, a tenir el coratge de qüestionar l’statu quo, com va fer Maragall. Perquè defensar el paper central de les ciutats a Europa és defensar una Europa més lliure, justa i democràtica.”

Per Pol Morillas, director del CIDOB “en un món on l’esfera europea i internacional estan dominades per la geopolítica, l’objectiu del CIDOB dintre del projecte Local Europe és connectar la dimensió internacional i local. Actuar com a intermediaris en aquest món complex amb una pluralitat d’actors que participen en l’àmbit internacional, entre els quals destaquen les ciutats”. Vincular les ciutats amb les solucions europees és l’objectiu principal del Grup de Treball que avui inicia la seva feina”.

El Grup de Treball Local Europe: Una finestra d’oportunitat per a les ciutats en un context europeu canviant i inestable

L’encàrrec que té sobre la taula el grup d’experts és elaborar un conjunt de propostes polítiques concretes i viables per reforçar la veu institucional i política de les ciutats a escala europea, tant a nivell estructural, com en tres àmbits de política pública concrets: habitatge, acció climàtica i innovació i competitivitat.

Els objectius principals del grup de treball són:

• Analitzar críticament i de forma constructiva el rol actual de les ciutats en la governança europea.
• Formular propostes concretes i viables per enfortir la seva influència institucional i política.
• Contribuir a una visió d’una “Europa pròxima” que reforci la dimensió local del projecte europeu.

El resultat del treball serà un informe final amb recomanacions i una agenda d’incidència que servirà de referència per a les polítiques europees de les ciutats, en particular la de Barcelona, que es farà públic al març de 2026 i que nodrirà l’estratègia europea de l’Ajuntament de Barcelona – i, en la mesura que la vulguin adoptar, d’altres ciutats i xarxes de ciutats implicades en el grup de treball.

El grup compta amb dos tipus de perfils de participants. D’una banda, experts en ciutats i governança europea com ara representants de xarxes de ciutats, ajuntaments, acadèmics i persones amb experiència en l’àmbit de les polítiques de cohesió. De l’altre, experts en els tres àmbits temàtics identificats com a reptes, en clau urbana.

Local Europe està format per:

1. Mireia Belil, Geògrafa i experta en governança urbana
2. Anna Lisa Boni, Tinenta d’Alcaldia d’Afers Europeus i Internacionals, Ajuntament de Bolonya
3. Federica Bordelot, Directora de Política i Impacte, Consell de Municipis i Regions d’Europa (CEMR)
4. Sorcha Edwards, Secretària General, Housing Europe
5. Leilani Farha, Directora de The Shift i ex-Rapporteur Especial de Nacions Unides sobre el Dret a l’Habitatge
6. Thomas Hickmann, Investigador, Universitat de Lund
7. Elizabeth Kuiper, Directora Associada i Responsable del Programa Europa Social i Benestar, European Policy Center
8. Pirita Lindholm, Directora, Xarxa Europea de Regions per a la Recerca i la Innovació (ERRIN)
9. Pep Martorell, Sotsdirector, Barcelona Supercomputing Center
10. Andreu Mas-Colell, Professor i col·laborador de l’Informe Draghi, Universitat Pompeu Fabra
11. Caroline Nevejan, Directora Científica, Ajuntament d’Amsterdam
12. Dorthe Nielsen, Directora d’Incidència Estratègica, Política i Impacte, a escala europea i internacional, Institute for Climate Economics
13. Andrea Noferini, Professor de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra
14. Xavier Prats Monné, Assessor Especial i ex-Director General de Salut i Seguretat Alimentària, i d’Educació i Cultura, Comissió Europea
15. Octavi Quintana, Director, Fundació PRIMA
16. Eulàlia Rubio, Investigadora Sènior en Afers Econòmics, Institut Jacques Delors
17. André Sobczak, Secretari General d’Eurocities
18. Gianluca Spinaci, Assessor, Secretariat General, Comitè de les Regions
19. Anna Terrón, Investigadora Sènior, Migration Policy Institute (MPI)
20. Iván Tosics, Director Gerent, Metropolitan Research Institute