Han finalitzat les obres d’urbanització de la primera fase de l’antic recinte fabril de Can Ricart dins un procés de transformació d’aquest àmbit del 22@ que preserva el conjunt patrimonial, que integra en un mateix espai interior pacificat diversos edificis i espais de nova construcció (residència d’estudiants, hotel, activitats 22@, oficines, docent…) i que crea noves connexions i recorreguts urbans interiors, donant continuïtat al carrer de Bolívia i d’Emília Coranty.

El projecte d’urbanització de l’antic recinte industrial de Can Ricart va rebre l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona  l’estiu de l’any 2023.

Un cop acabada la urbanització d’aquest projecte, es millorarà globalment una superfície de 17.923 m² de la quadrícula compresa entre els carrers del Marroc, Bilbao, Perú i Espronceda, a l’àmbit 22 @, al barri de Provençals del Poblenou del districte de Sant Martí.

Actualment, s’han portat a terme les obres d’urbanització d’una fase que han abastat una part de la urbanització del quadrant ‘Besòs-muntanya’ de 4.386,53 m² de l’antic recinte industrial de Can Ricart datat de l’any 1853, donant continuïtat a altra part ja urbanitzada l’any 2023 a l’illa ‘Llobregat-muntanya’, on hi havia l’antiga fàbrica Farggi.

En concret, les obres que han finalitzat aquest mes de setembre, han creat noves connexions de l’interior del recinte fabril amb la xarxa viària, com la prolongació del carrer d’Emília Coranty -des del carrer Marroc fins al carrer del Perú-, travessant el carrer de Bolívia i l’obertura del carrer de Bolívia, des del carrer d’Espronceda fins al carrer de Bilbao, a través d’una zona ja urbanitzada a la primera fase.

I més endavant, quan finalitzin totes les fases d’obra del projecte d’urbanització, es donarà accés a l’àmbit de Can Ricart des del carrer del Perú, Bolívia, Bilbao, Marroc i Lope de Vega.

Aquests nous recorreguts interiors transcorren entre edificacions amb diferents usos, tant naus industrials existents protegides per ser béns culturals d’interès nacional (BCIN), com edificis de nova construcció. Els edificis existents protegits inclosos en aquesta fase d’obra són d‘habitatge no convencional; com a noves construccions trobem un edifici ja executat d’habitatge social tocant al carrer de Bolívia; dos nous edificis per a una residència d’estudiants inaugurada recentment al carrer d’Emília Coranty, i un futur edifici d’activitats  22@ al carrer del Perú.

Alguns recorreguts interiors s’han pogut obrir després d’enderrocar parcialment alguna nau i altres s’han recuperat de l’antic recinte industrial, conjuntament amb la plaça on hi ha la xemeneia principal de Can Ricart, restaurada en 2019.

A més de les naus industrials conservades pel seu interès patrimonial destinades a habitatge no convencional d’aquesta fase, l’àmbit de Can Ricart conté altres edificacions existents que esperen finançament econòmic per part de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Finalment, amb les obres d’urbanització totalment executades, totes les edificacions existents protegides s’uniran a la resta d’edificis de nova construcció, alguns ja executats en aquesta fase o a l’anterior.

Treballs previs de supervisió arqueològica, recuperació i posada en valor del passat industrial

 Com dèiem abans, l’àmbit de Can Ricart és un antic àmbit industrial on les primeres edificacions daten de mitjan segle XIX.

Totes les excavacions sota rasant, tant dins les edificacions privades com a l’espai públic, s’han fet sota supervisió arqueològica, fet que ha permès ampliar el coneixement del recinte industrial. S’han trobat els empedrats que formaven els paviments originals. En alguns àmbits s’han trobat inserits al paviment els raïls de ferrocarril que servien per a moure les vagonetes que transportaven materials a través del recinte fabril, de la qual només en teníem indicis pel plànol del recinte que va fer Josep Fontseré i Mestre l’any 1877.

Aquesta i altres troballes s’han inclòs en el disseny de la urbanització. Per exemple, s’han respectat alguns trams dels raïls del ferrocarril o s’ha inclòs – a la pavimentació de l’espai públic- l’empremta de les antigues naus industrials i els raïls amb un paviment de diferent color.

Atès que l’àmbit de Can Ricart és un sòl industrial i, per tant, on es va dur a terme una activitat potencialment contaminant, les actuacions al subsòl per executar els nous serveis bàsics, com el subministrament d’aigua, electricitat, telecomunicacions, sanejament i l’enllumenat públic, han requerit una gestió de les terres segons la normativa vigent, actuació que evidentment també ha requerit un seguiment arqueològic paral·lel.

Enjardinament

La urbanització ha contemplat l’execució de diferents parterres dissenyats com a Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible  (SUDS), un sistema que, a part de l’obvi benefici que aporta a la vegetació, també ajuda a infiltrar l’aigua de pluja cap al subsòl en comptes d’enviar-la al mar a través del clavegueram. Tota la pavimentació condueix l’aigua superficial de pluja cap als parterres mitjançant els pendents del mateix o a través d’una canal nova que s’ha executat aprofitant l’antiga empremta dels raïls de les vagonetes.

En aquesta fase no s’ha inclòs la plantació de cap arbustiva ni arbre, però evidentment es farà en una fase posterior. Només s’han trasplantat tres palmeres que ja existien dins l’àmbit.

En posteriors fases es plantegen una plantació d’arbustives que pretenen imitar antics dissenys de teles produïdes a les fàbriques de Can Ricart. A més, es planteja una distribució d’arbrat als diferents parterres per tal de donar ombra a les diferents àrees de descans del projecte.

Paviments i mobiliari urbà  

L’espai interior de Can Ricart s’ha pavimentat amb llambordí ceràmic de 20x10x5 de diferent color (vermell, ocre i beix) i les voreres dels carrers perimetrals s’han pavimentat amb panot de lloseta hidràulica de 20x20x4 cm (tipus de quatre pastilles), amb vorades de pedra granítica de 20×25 cm.

Pel que fa als elements de mobiliari urbà, en aquesta fase només s’ha col·locat una font al bell mig de la urbanització. La resta de mobiliari es col·locarà en fases posteriors, entre els quals trobarà: bancs de posts de fusta tropical, aparcaments de bicicletes, papereres i pilones  extraïbles.

Enllumenat

L’enllumenat de tot l’àmbit té els objectius d’assolir el nivell d’il·luminació correcte, minimitzar les despeses de manteniment i minimitzar el consum energètic.

Els punts de llum que hi trobem estan formats per columnes decoratives de 4 m d’alçada i lluminària Nisha de 70w amb una temperatura de color càlida de 2700k. Tot el conjunt s’ha pintat amb un color daurat en concordança a la cromàtica de l’entorn, respectant el patrimoni arquitectònic.

 Serveis

S’han executat els nous serveis per dotar l’àmbit dels serveis bàsics d’aigua, electricitat, sanejament i telecomunicacions. Per altra banda, s’ha executat un hidrant a la plaça de la xemeneia.

Una visió global de Can Ricart

Quan hagin finalitzat totes les obres d’urbanització, s’haurà generat un espai públic que  estructurarà el teixit urbà i haurà generat itineraris que integren el llegat arquitectònic de Can Ricart fent valer el seu patrimoni industrial i la seva història.

Els criteris de disseny de la nova urbanització es poden agrupar en tres temes:

A. Valorització de les traces històriques de Can Ricart i la seva geometria:

Per una banda, la configuració originària de Can Ricart en 1853, sobre el pla de Sant Martí de Provençals, té una orientació diferent de l’adoptada posteriorment amb el Pla de l’Eixample d’Ildefons Cerdà. La nova urbanització marca una ortogonalitat a preservar.  El paviment que s’ha col·locat s’alinea a les façanes dels edificis antics i no a la trama Cerdà.

Per altra banda, el nou paviment reflecteix l’empremta dels antics edificis i de les vies de l’antic sistema de transport interior, amb peces de diferent color.

B.Criteris ambientals:

La utilització de la vegetació no és únicament un element paisatgístic, sinó que es converteix en una infraestructura necessària per a combatre l’emergència climàtica.  Això inclou, tant la creació del màxim de parterres amb sistemes de drenatge urbà sostenible o la utilització de l’arbrat  per crear  zones d’ombra.

C. Continuïtat urbana i accessos al recinte:

La nova urbanització, preservant el conjunt patrimonial, ha permès la connexió entre el carrer de Bilbao i el carrer d’Espronceda, donant continuïtat al carrer de Bolívia que travessa Can Ricart i es transforma en un element configurador. Aquest fet que ha de permetre que el conjunt de la urbanització s’integri en el conjunt de les quatre illes que pertanyen a la retícula del Pla de l’Eixample.

La nova urbanització farà que Can Ricart sigui un espai permeable, i facilitant l’accés des de tots els eixos de l’entorn.

En resum, un projecte d’urbanització de Can Ricart complet es presenta amb la voluntat de resoldre els següents reptes:

• Valorar el patrimoni industrial de Can Ricart (únic àmbit del 22@ amb catalogació BCIN-Bé Catalogat d’Interès Nacional).
• Integrar topogràficament tot l’entorn històric edificat amb la nova urbanització dels carrers perimetrals.
• Integrar a la nova urbanització les restes arqueològiques (fruit de les excavacions practicades).
• Incorporar el ’verd’ com a part fonamental per al control climàtic de l’espai públic.
• Incorporar la singularitat en cadascun dels espais del recinte.
• Aprofitar les aigües de pluja per a infiltrar i recarregar l’aqüífer.
• Facilitar les capil·laritats i permeabilitats de fluxos dels usuaris amb l’interior del recinte.
• Potenciar l’interior del recinte com àrea d’ús exclusivament per a vianants.

Aquesta obra està impulsada per l’Institut Municipal d’Urbanisme, amb finançament publicoprivat. El pressupost del projecte d’urbanització va ser aprovat amb 12,8 milions d’euros (IVA inclòs). Aquesta fase d’urbanització suposarà una despesa econòmica de quasi 2,4 milions d’euros (IVA inclòs).