Vés al contingut

Estàs a:

ICTS, les infraestructures científiques clau que impulsen la recerca i la innovació

Nou Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS), concebudes com espais d’excel·lència, faciliten la recerca d’avantguarda i esdevenen clau per promoure el progrés científic i tecnològic a Barcelona a escala europea.

..
29/01/2025 - 12:19 h - Ciència Ajuntament de Barcelona

Les Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) constitueixen un pilar essencial per al desenvolupament de la recerca i la innovació a Europa. Situades estratègicament en centres de recerca i parcs científics, les ICTS ofereixen serveis especialitzats a equips de recerca i empreses, impulsant la transferència tecnològica i la innovació.

El rol de les Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars a la ciutat 

En el context europeu actual, marcat per la competència global en recerca i la necessitat de sostenir un model econòmic basat en el coneixement, les ICTS juguen un paper decisiu. No només proporcionen l’accés a equipaments tecnològics d’alt nivell, sinó que també actuen com a catalitzadors per atreure i retenir talent internacional. Aquestes infraestructures contribueixen a l’establiment d’empreses innovadores i reforcen la posició d’Europa com a líder mundial en sectors estratègics, com la biotecnologia, la supercomputació o les energies renovables.

Barcelona s’ha consolidat com un pol destacat d’aquest ecosistema gràcies a les seves ICTS i centres de recerca de renom. La ciutat acull instal·lacions de referència com el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), o el Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Aquestes institucions no només subministren serveis altament especialitzats, sinó que també generen sinergies amb altres centres i empreses, fomentant la creació de solucions innovadores en camps tan diversos com la salut, el medi ambient o la intel·ligència artificial.

El compromís institucional amb aquestes infraestructures és evident, reflectint-se en la inversió continuada per enfortir el rol de Barcelona com a epicentre de recerca i desenvolupament. Aquesta aposta ha permès posicionar la ciutat com un referent internacional, promovent la col·laboració entre institucions acadèmiques, empreses i organismes públics. Així mateix, les ICTS contribueixen a la internacionalització de la recerca local, obrint les portes a projectes europeus i globals d’alt impacte.

El futur de les ICTS: ampliació de serveis i incorporació de tecnologies d’avantguarda

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació 2024-2027 destaca un ambiciós programa de suport destinat a reforçar les infraestructures científiques de la ciutat, mitjançant l’ampliació i modernització de serveis científics i la incorporació de tecnologies d’avantguarda, per respondre a les creixents demandes de la comunitat científica. Per exemple, d’infraestructures crítiques com laboratoris d’alta tecnologia i instal·lacions de dades.

D’una banda, Barcelona preveu implementar un sistema d’assignació de recursos, entre altres mesures, que facilitin les inversions en el sector. D’altra banda, el lideratge tecnològic en àrees estratègiques com el disseny de xips i la intel·ligència artificial es veurà reforçat amb la creació de centres especialitzats que fomentin la col·laboració entre universitats, start-ups i empreses consolidades.

Paral·lelament, i mitjançant projectes innovadors com la instal·lació d’ordinadors quàntics i xarxes de comunicació quàntica, la ciutat aposta per esdevenir un referent europeu en tecnologies quàntiques i ciberseguretat.

En l’àmbit de la salut i les ciències de la vida, Barcelona ja lidera sectors com els assajos clínics i les teràpies avançades, per tant, l’objectiu és ampliar aquestes capacitats, especialment en camps com la salut digital i les malalties rares. Aquesta estratègia consolidarà Barcelona com a hub global d’innovació científica i tecnològica.

En conjunt, Barcelona farà una aposta decidida en els anys vinents per posicionar-se com una ciutat clau en la recerca i la innovació, i contribuir al desenvolupament econòmic sostenible i a la creació d’oportunitats en sectors d’alt valor afegit.

Les 9 ICTS de Barcelona

Les ICTS a Barcelona són molt més que instal·lacions científiques; són veritables motors de desenvolupament tecnològic, econòmic i social. Amb la seva capacitat per generar coneixement, atraure talent i facilitar la transferència de tecnologia, juguen un paper fonamental en el futur de la ciutat i en la construcció d’una economia basada en la recerca i la innovació.

Estan incloses en el mapa de centres de recerca i ICTS de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Infraestructura de Tecnologies Òmiques (OMICSTECH): OMICSTECH, situada al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), és clau per al desenvolupament de tecnologies punteres en genòmica i transcriptòmica. Aquesta infraestructura proporciona eines per analitzar el genoma humà i el d’altres espècies, amb aplicacions que van des de la medicina personalitzada fins a l’estudi de la biodiversitat.
  • Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES): El Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) lidera la RES, oferint capacitat computacional d’avantguarda. Aquesta infraestructura dona suport a projectes d’investigació en camps com el canvi climàtic, la bioinformàtica i la intel·ligència artificial, consolidant Barcelona com a centre tecnològic de referència.
  • Sincrotró ALBA: El Sincrotró ALBA, situat al Parc de l’Alba, és una infraestructura que genera llum de sincrotró d’alta brillantor per a l’estudi de la matèria. Les seves aplicacions inclouen l’anàlisi de materials, biologia molecular i desenvolupament de nous medicaments, contribuint al progrés científic i industrial.
  • Unitat de Microscopia Electrònica aplicada a Materials (UMEAM) de la Universitat de Barcelona: És una Infraestructura Integrada de Microscòpia Electrònica de Materials (ELECMI), i forma part dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), proporciona eines avançades per a l’observació i caracterització de materials a escala atòmica. Aquesta infraestructura té aplicacions en camps com la nanotecnologia, l’energia i la medicina, donant suport a investigacions que impulsen la innovació.
  • iCIEM al Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya: En concret, el CIEM (Canal de Recerca i Experimentació Marítima), CIEMITO (un canal d’onatge a petita escala), LaBassa, i el Pont del Petroli. Formen part de la Infraestructura Distribuïda d’Enginyeria Marítima i Oceànic (MARHIS)i faciliten l’estudi de les enginyeries marítima i oceànica. Aquesta infraestructura és fonamental per al disseny d’estructures marítimes sostenibles i la mitigació dels efectes del canvi climàtic en ecosistemes aquàtics.
  • Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB): El LRB, situat al Parc Científic de Barcelona, ofereix equipaments d’avantguarda per a l’anàlisi estructural de molècules. Aquesta infraestructura és essencial per al desenvolupament de nous medicaments i materials, amb impacte directe en la salut i la sostenibilitat.
  • Sala Blanca Integrada de Micro i Nanofabricació de l’IMB-CNM, CSIC: La Sala Blanca de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) és una instal·lació clau per a la fabricació de dispositius micro i nanomètrics. Les seves aplicacions inclouen l’electrònica, la fotònica i la biomedicina, posicionant Barcelona com a capdavantera en aquest àmbit.
  • Flota Oceanogràfica Espanyola (FLOTA): La FLOTA és al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), ubicat a l’Institut de Ciències del Mar, i permet l’estudi dels ecosistemes marins i el canvi climàtic. Aquesta infraestructura és clau per a la conservació marina i la sostenibilitat, amb projectes de recerca que beneficien tant la ciència com les indústries pesqueres.
  • Laboratori d’Alta Seguretat Biològica del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA): El Laboratori d’Alta Seguretat Biològica de l’IRTA-CRESA, a la UAB, és una instal·lació especialitzada en l’estudi d’agents patògens d’alt risc. Aquesta infraestructura contribueix al control de malalties infeccioses i a la seguretat alimentària, amb aplicacions que protegeixen tant la salut animal com la humana.