Barcelona és cada vegada més diversa, i així ho reflecteixen les dades de l’últim padró municipal d’habitants publicat per l’Ajuntament de Barcelona. Concretament són 432.556 les persones de nacionalitat estrangera empadronades a la ciutat a 1 de gener de 2024, cosa que suposa un quart del total de la població.

Aquest 25,4 % de residents estrangers significa un màxim en la història recent de la ciutat i reafirma la tendència a l’alça des de fa anys. Per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera i, com és habitual els últims anys, la comunitat internacional és la protagonista del creixement demogràfic de la ciutat. De fet, la població de nacionalitat espanyola només ha crescut un 0,1 %, un increment exigu, però que capgira el signe negatiu dominant durant els darrers anys.

Si tenim en compte la població nascuda a un altre país, la xifra és encara més alta: 572.459 persones empadronades a Barcelona han nascut a l’estranger, cosa que representa un 33,6 % del total, és a dir, un terç dels barcelonins i barcelonines.

El percentatge ha crescut més de dos punts respecte al 2023 i s’ha multiplicat per set respecte al 2000. Un 27,6 % d’aquestes persones té la nacionalitat espanyola, fet que s’explica en bona part pels acords de doble nacionalitat que existeixen amb diversos països llatinoamericans.

D’on prové la comunitat internacional de Barcelona?

La diversitat de nacionalitats continua sent un tret emblemàtic de la ciutat: ja hi conviuen 180 nacionalitats, a banda de l’espanyola.

Per continents, continua la tendència iniciada l’any passat i els americans són de nou el col·lectiu més nombrós, amb 159.823 persones. Els segueixen els europeus, que amb 150.994 persones ocupen la segona posició.

Pel que fa a les nacionalitats, les més representades continuen sent la italiana (amb més de 50.000 persones), la colombiana (28.551), la pakistanesa (24.706), la xinesa (gairebé 22.000 persones) i la peruana (21.090).

Si ens fixem en les persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger, el grup més nombrós és l’argentí, amb 45.636 membres. L’informe destaca la seva particularitat: només un 30,4 % té nacionalitat argentina com a primera nacionalitat, el 34,2 % la té italiana i un 32,7 % la té espanyola. Això és deu al fet que la població argentina i d’altres països sud-americans poden obtenir la nacionalitat italiana en cas de tenir avantpassats italians.

Els seus districtes preferits

La distribució de la població estrangera a la ciutat és força desigual: l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella són els districtes on més persones estrangeres resideixen. Tot i que es poden trobar persones dels cinc continents en cadascun dels districtes de Barcelona, no totes les nacionalitats estan representades per igual.

Per exemple, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu són els districtes amb més concentració d’americans, mentre que Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on viuen més europeus no espanyols. També es destaca Ciutat Vella com el districte amb major nombre d’asiàtics.

El perfil dels residents estrangers

La població estrangera és fonamentalment jove-adulta, amb una mitjana d’edat de 34,6 anys, més baixa que la mitjana de la població espanyola que és de 47 anys. Presenta una estructura de gènere força equilibrada, amb una lleugera majoria masculina en la seva totalitat.

El perfil acadèmic també és una dada interessant. En conjunt, un 43,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Es detecta un alt nivell formatiu entre els estrangers d’Amèrica del Nord, amb un 76 % de titulats superiors, i d’Austràlia i Nova Zelanda, amb un  75 %. Entre els provinents de la Unió Europea, els titulats arriben al 65,1 %. En tots els orígens, les dones presenten un nivell formatiu més alt que els homes.