L’inici d’una gran avinguda

Des dels edificis de la part alta de la Diagonal es divisa nítidament el mar. Allà és on va a parar aquesta avinguda llarga i ampla que neix en un dels jardins més esplèndids de la ciutat, el del parc de Cervantes, on hi destaca un roserar immens i aromàtic. A tocar hi ha la Zona Universitària, un campus urbà construït a principis dels anys seixanta seguint els preceptes de l’arquitectura racionalista. Abans d’arribar a la zona residencial, presidida per grans torres d’apartaments monumentals, es troba el Palau Reial, antiga propietat de la família Güell, envoltat de jardins exuberants.

El Palau Reial i els seus jardins romàntics són parada obligada. Es poden visitar també els pavellons modernistes que l’arquitecte Antoni Gaudí va projectar-hi a les acaballes del segle XIX, quan els terrenys que ara ocupa el Palau formaven part de la Finca Güell. Continuant per la Diagonal, comencen a aparèixer grans edificis d’apartaments, esquitxats de jardins. Creuant l’avinguda, destaquen els sinuosos gratacels coneguts com edificis Trade, un exemple de l’arquitectura d’avantguarda de les acaballes dels anys seixanta. Molt a prop, un dels carrers adjacents porta fins al Camp Nou, una obra de formigó armat del 1957.

La Diagonal modernista

La Diagonal travessa l’Eixample, la quadrícula perfecta ideada per l’urbanista Ildefons Cerdà. El tram que es tanca a l’altura del carrer de Sardenya és un eix comercial de primera, amb diversos centres comercials, restaurants, locals d’oci i hotels exclusius. I és, també, un regal per a la vista, farcit d’edificis espectaculars, amb joies modernistes com ara la Casa de les Punxes –un bloc d’inspiració gòtica projectat per Puig i Cadafalch–, el Palau Quadras, la Casa Serra –del mateix arquitecte­– o la Casa Sayrach. En una de les cruïlles de la Diagonal amb el carrer Sicília, s’alça un dels edificis més singulars de Barcelona, la Casa Planells, projectada l’any 1924 per l’arquitecte Josep Maria Jujol.

La Diagonal més contemporània

De la plaça de les Glòries, presidida per la imponent Torre Agbar de l’arquitecte Jean Nouvel, fins al Fòrum, el barri més modern de la ciutat i allà on s’acaba la Diagonal, aquesta avinguda creua el barri del Poblenou. La zona encara manté el seu passat fabril, que conviu amb el districte de la innovació i la tecnologia, el 22@, amb imponents edificis d’avantguarda que allotgen empreses punteres del sector. La Torre Diagonal One, que ocupa el número 0 de l’avinguda i és la seu de Telefónica, és un portent de l’arquitectura contemporània. Amb els seus 110 metres d’altura, ha modificat l’skyline de la ciutat.