Vés al contingut

Visita-la i estima-la

El disseny: de l’artesania a l’era postindustrial

Estàs a:

Skip main gallery

    Referents centenaris

    Barcelona ha estat sempre una ciutat pionera en el món del disseny. El 2003, una de les institucions de referència en aquesta disciplina, el Foment de les Arts Decoratives (FAD), complia cent anys de vida i treball dedicats a la defensa aferrissada del valor del disseny com a element modernitzador i útil de la vida quotidiana. Així s’ha concebut sempre el disseny a la ciutat: com una disciplina ètica i estètica. I és que Barcelona ha destacat sempre en els principals moviments artístics de caire internacional.

    La relació del disseny amb Barcelona ve de lluny. No en va, aquí es va crear, el 1775, la primera escola de disseny de l’Estat espanyolla Llotja, amb l’objectiu de formar dibuixants que dissenyessin motius ornamentals per a l’emergent indústria tèxtil catalana. Després es convertiria en una escola d’arts plàstiques per on han passat grans noms de l’art, com ara Pablo Picasso, Joan Miró, Josep Maria Sert o Òscar Tusquets.

    Nous horitzons

    Barcelona va ser un clar exponent de l’Art Noveau desenvolupant un moviment propi, el modernisme, un corrent que superava les fronteres artístiques per propugnar una transformació radical dels espais urbans i, per extensió, de la vida a la ciutat. El modernisme, efectivament, va aconseguir deslligar-se de l’herència clàssica i obrir nous horitzons, i va incorporar la modernitat en totes les disciplines artístiques: des de l’arquitectura a les arts decoratives, que es van integrar en el disseny d’espais amb tota naturalitat.

    La primera Exposició Universal de Barcelona, l’any 1888, és una mostra del poder innovador de la ciutat: fins a 400.000 persones van trepitjar una ciutat en ple apogeu, atrevida i creativa, plena d’arquitectes disposats a reinventar tradicions urbanístiques integrant-les amb els nous materials. Així és com la volta catalana o el maó de teula conviuen harmoniosament amb la ceràmica, el ferro colat i les grans estructures metàl·liques. Les corbes, l’asimetria, i els motius naturalistes del mosaic van ser la manifestació eloqüent del pas irreversible cap a les avantguardes, que arribarien amb la segona Exposició Internacional, la del 1929.

    L’aterratge del racionalisme

    L’arquitectura d’avantguarda aterra a Barcelona de la mà del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), amb Josep Lluís Sert o Josep Torres i Clavé al capdavant. El grup, inductor de les idees de l’escola Bauhaus a la ciutat, va promoure la integració del disseny en una arquitectura al servei de la reforma social, que es va veure interrompuda per l’esclat de la Guerra Civil. L’arquitectura de Sert perviu encara en moltíssims edificis de la ciutat, alguns d’emblemàtics, com ara la Fundació Joan Miró, a Montjuïc o el Pavelló de la República, una rèplica de l’edifici racionalista que Sert va projectar per representar Espanya en l’Exposició Internacional de París del 1937. L’espai es va projectar de nou al barri de la Vall d’Hebron amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

    Eclosió del disseny contemporani

    Precisament, entre els anys vuitanta i noranta, el disseny d’objecte i la creativitat van agafar una nova embranzida a la ciutat. Segurament, un dels màxims exponents és l’artista multidisciplinari Javier Mariscal, autor de la mascota dels Jocs Olímpics, que anys abans havia dissenyat un dels logos més coneguts de la ciutat, el BAR CEL ONA.

    BCN Design Tour

    El Barcelona Centre de Disseny ha desenvolupat una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes que permet endinsar-se en la cultura del disseny barceloní: és un mapa que recull els principals locals, entitats, escoles, hotels, bars, restaurants i botigues de moda i llibreries que ajuda a entendre per què Barcelona s’ha convertit en capital mundial del disseny.