Vés al contingut

Visita-la i estima-la

Escenaris de cinema

Estàs a:

Skip main gallery

    Un plató centenari

    Cada any, a Barcelona es porten a terme els rodatges parcials o íntegres d’una munió de llargmetratges, TV movies, sèries, documentals, curtmetratges, espots publicitaris... La xifra augmenta constantment, tot i que no és una cosa nova: ja en el temps dels orígens del cinema, Barcelona va quedar retratada pels grans pioners del setè art, que la van escollir per iniciar-se en el camí de la gran pantalla. Un d’aquells pioners va ser Fructuós Gelabert que, seguint temàtiques iniciades a París pels Lumière, va retratar per a la posteritat la vida popular de Sants en pel·lícules com Sortida del públic de l’església parroquial de Santa Maria de Sants i Sortida dels treballadors de l’Espanya industrial, a més de fer l’any 1897 la històrica Baralla en un cafè, la primera pel·lícula de ficció de la història del cinema català i espanyol.

    Amb l’evolució de la indústria, la ciutat ha estat bressol de prestigiosos cineastes i s’ha identificat amb grups com el que va conformar l’Escola de Barcelona als anys seixanta, època en què Hollywood es va fixar en la ciutat com a escenari i es van rodar escenes de grans produccions. Si l’any 1964 John Wayne entrava en vaixell pel Port Vell a El fabulós món del circ, acompanyat per Claudia Cardinale, al 1965 Orson Welles, a Campanades a mitjanit, transformava el Castell de Montjuïc en el palau del rei anglès Enric V. Welles va tornar al 1976 per rodar com a actor, al costat de Faye Dunaway i Max von Sydow, escenes d’El viaje de los malditos en un port transformat en el d’Hamburg. Però entre els rodatges internacionals de l’època destaca el de The passenger (1975), on Michelangelo Antonioni, fascinat per l’arquitectura de Gaudí, va fer que Jack Nicholson i Maria Schneider quedessin per sempre immortalitzats en escenaris de la ciutat.

    Amb nom propi

    Entre els autors de cinema barcelonins que han utilitzat la ciutat en què van néixer com a escenari, cal destacar Ventura Pons, probablement el director que més i millor ha mostrat Barcelona al món. Amb més de 25 pel·lícules, gairebé totes –amb comptades excepcions– estan ambientades a la Ciutat Comtal, des de la primera, Ocaña, retrat intermitent, amb una Rambla protagonista, fins a una de les darreres, Any de Gràcia, on el barri de Gràcia comparteix nom i protagonisme amb el personatge principal, passant per un munt de títols on l’Eixample i la resta de la ciutat es converteixen en un univers amb tarannà propi.

    Un altre dels cèlebres directors barcelonins de prestigi internacional és el desaparegut Bigas Luna, que el 1978 va retratar el barri xinès a la seva pel·lícula Bilbao, tot i que després va optar per altres escenaris. Ell va ser el descobridor de dos actors espanyols que han esdevingut internacionals: Penélope Cruz i Javier Bardem, que, tot i no ser barcelonins, també tenen un estret vincle amb la projecció cinematogràfica de la ciutat. Penélope Cruz ha participat en dues de les produccions més grans dutes a terme a Barcelona, i amb la ciutat com a protagonista: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, i Vicky Cristina Barcelona,de Woody Allen, que li va valer el premi Oscar 2008 a la millor actriu secundària. En aquesta pel·lícula també hi va participar Bardem, i tots dos actors van compartir protagonisme amb Scarlett Johansson. Javier Bardem, a més, es va infiltrar en una Barcelona suburbial de la mà del director mexicà Alejandro González Iñárritu, com a protagonista de Biutiful, aconseguint ser nominat als premis Oscar 2011.

    Escenes i escenaris

    Barcelona també ha estat un destí escollit per directors europeus. El francès Cédric Klapisch, a L’auberge espagnol, va recórrer la Barcelona dels estudiants del programa Erasmus i la va contemplar des del Park Güell. I a Manuale d’amore, l’italià Giovanni Veronesi va aprofitar les platges mediterrànies per teixir una comèdia fresca.

    Entre els rodatges internacionals que més petjada han deixat a la ciutat, cal destacar el de la pel·lícula El perfum, dirigida per l’alemany Tom Tykwer i estrenada al 2006, i que va transformar en la França del segle XVIII nombrosos racons de Barcelona, com ara la plaça de Sant Felip Neri, la plaça de la Mercè, el carrer de Ferran i el Poble Espanyol. Però hi ha més escenaris, molts més, i cada dia se n’obre un de nou que perpetua per sempre un racó de la ciutat.