Vés al contingut

Visita-la i estima-la

La Barcelona literària

Estàs a:

Skip main gallery

    Una musa literària

    Barcelona amaga escenaris literaris en nombrosos racons. Ha protagonitzat novel·les exitoses com ara La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendonza, que la retrata enmig de dues exposicions internacionals i entre el parc de la Ciutadella i Montjuïc; L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, que se submergeix dins Ciutat Vella entre llibres i llibreries; La Catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones, que explica la construcció en el segle XIV de la basílica de Santa Maria del Mar. I a més té barris estretament lligats a escriptors que hi van néixer i hi van viure, i que els van transformar en territori dels seus personatges al llarg de nombroses obres.

    El Raval

    Jean Genet, que té dedicada una plaça al Raval, a Journal du voleur va retratar el barri xinès en la dècada dels anys trenta del segle XX. Això era poc abans que hi nasquessin tres escriptors autòctons que han compartit amb els lectors el seu univers d’infantesa. Manuel Vázquez Montalbán va transformar el seu barri natal en territori de les novel·les negres protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho, i, com a cronista gastronòmic, va popularitzar restaurants com ara Casa Leopoldo i Ca l’Isidre. El cinèfil Terenci Moix va despertar a la sexualitat en un barri de mitjan segle XX i va explicar les seves memòries en una trilogia titulada El pes de la palla, en referència a la plaça situada a tocar de la ronda de Sant Antoni. I Maruja Torres va situar al carrer de la Unió la infància de la protagonista d’Un calor tan cercano, tot i que ella es defineix a si mateixa com una nena del Raval convertida en una senyora de l’Eixample.

    Un Eixample femení

    Són precisament les dones les que millor han retratat l’Eixample barceloní. Ho va fer Carmen Laforet a Nada, amb la plaça de la Universitat i el carrer d’Aribau com a punts des dels quals descobrir tota una ciutat. També Mercedes Salisachs, que a La gangrena va copsar l’ambient d’una societat burgesa que va fer de l’Eixample el seu emblema. I sobretot Montserrat Roig, que va retratar els seus habitants, els seus paisatges i els seus interiors en una obra prolífica, i que fins i tot va explicar detalls de la història del barri al llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

    De Gràcia al Guinardó

    Una altra dona, Mercè Rodoreda, va fer de Gràcia un dels terrenys literaris més emblemàtics de la ciutat, convertint la plaça del Diamant en el centre de l’univers de la Colometa, el seu personatge més estimat. I poc després va elevar el carrer de les Camèlies, al veí Guinardó, a la categoria de clàssic de la literatura catalana, donant-li el seu nom a una novel·la.

    Rodoreda comparteix aquests barris amb un altre dels escriptors barcelonins que més han donat a conèixer la seva ciutat al món: Juan Marsé. Al llarg de nombroses obres, Marsé ha mogut personatges del Guinardó a Gràcia, de la Salut i del Carmel, fent-los aturar-se en nombrosos racons. El bar Delicias de la carretera del Carmel, on el Pijoaparte d’Últimas tardes con Teresa matava les hores, és el millor lloc per assaborir els escenaris de Marsé.

    La lírica de la zona alta

    El districte de Sarrià-Sant Gervasi també ha estat profusament tocat per la ploma literària, ja que és bressol i residència de figures destacades, com ara els germans Goytisolo –el novel·lista Juan, el poeta Juan Agustín i l’escriptor Luis–, els poetes Joan Maragall, Jaime Gil de Biedma, Joan Brossa, Joan Margarit, Joan Vinyoli... Jardins com ara el Turó Park, el Putxet o el de Monterols han estat racons inspiradors i escenaris de poemes que conviden a fer un recorregut d’allò més líric.

    Tot i això, per endinsar-se dolçament entre els carrers del vell Sarrià cal fer-ho de la mà de Josep Vicenç Foix, el fill d’uns pastissers del barri que, treballant a l’obrador, va esdevenir el poeta avantguardista català per excel·lència. La Pastisseria Foix, avui dia amb dues seus al barri, és tota una institució a Sarrià i un lloc de pelegrinatge per als amants dels bons dolços i de les bones lletres. Ho va ser per a Vázquez Montalbán, que solia aturar-s’hi de camí a casa seva, a Vallvidrera. I és que l’escriptor del Raval va triar el barri de torretes situat enmig de Collserola per viure la seva maduresa, i per fer viure també el seu personatge Pepe Carvalho. És amb ell amb qui cal abocar-se als miradors del passeig de les Aigües per contemplar una ciutat literària que es transforma contínuament.