Vés al contingut

Visita-la i estima-la

Parcs amb història

Estàs a:

Skip main gallery

    La ciutat que no tenia parcs

    Hi va haver un temps en què a Barcelona no hi havia parcs. Els jardins eren privats i pertanyien a les famílies riques o a les acadèmies de ciències. Els terrenys sense edificar eren propietats rurals i s’utilitzaven per conrear. El primer parc creat específicament per a l’oci públic no es va obrir fins a l’any 1872, quan es va inaugurar la Ciutadella. Però, des de llavors, a Barcelona s’han anat creant desenes d’espais verds que l’han convertida en una ciutat esponjada, verda i saludable.

    Els parcs de Barcelona es classifiquen en quatre grups: els parcs forestals, amb zones boscoses; els parcs temàtics, centrats en activitats concretes; els parcs històrics, lligats a fets o a orígens destacats; i els parcs urbans, els més heterogenis. Tots junts constitueixen una oferta ben reeixida d’espais on jugar, practicar esports, descansar, passar estones en família, gaudir de la natura… i, fins i tot, banyar-se!

    Parcs forestals, temàtics i històrics

    Els dos parcs forestals de la ciutat estan situats a la muntanya de Montjuïc, l’un, i a la serra de Collserola, l’altre. Cada un inclou nombrosos jardins. Protegida per aquest escut natural, Barcelona respira amb dos grans pulmons que oxigenen l’àrea metropolitana i ofereixen àmplies zones d’esbarjo en ple bosc mediterrani.

    Els parcs temàtics se centren en un tipus de vegetació o d’activitat específica. En són exemple els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, dedicats a plantes bulboses i aquàtiques, els de Joan Maragall, amb la seva magnífica col·lecció d’escultures, o els de Mossèn Costa i Llobera, exclusivament de cactus i plantes crasses. També destaca el Jardí Botànic, que permet de conèixer diversos fitoepisodis relacionats amb el clima mediterrani.

    Pel que fa als parcs històrics, alguns tenen l’origen en encàrrecs privats, altres —com ara els jardins de la Universitat són herència d’institucions científiques, i d’altres van néixer lligats a esdeveniments cabdals, com ara les exposicions universals dels anys 1888 i 1929. En el cas del parc més estimat pels barcelonins, el de la Ciutadella, la il·lusió de la primera Exposició Universal a la ciutat va propiciar-ne reformes en el traçat.

    Els jardins de la ‘jet-set’ catalana i els parcs urbans

    Com en tantes altres ciutats, a Barcelona molts jardins envoltaven originalment les cases de les famílies poderoses. És el cas del parc del Laberint d’Horta, antiga propietat aristocràtica, o dels jardins del Palau de Pedralbes, dissenyats per a les recepcions oficials del rei Alfons XIII. En destaca també el preferit dels turistes, el Park Güell, un encàrrec de l’aristòcrata Eusebi Güell a Antoni Gaudí.

    Per últim, els parcs urbans conformen el grup més heterogeni i es troben escampats per tots deu districtes. Hi figuren des de parcs moderns, com ara el del Centre del Poblenou, fins a parcs pràcticament desconeguts, com ara el de Monterols, a Sant Gervasi.