Cal fer una parada al Pepeta’s Bar o Ca la Pepeta, com l’anomena la gent del barri. El bar duu el nom de la tieta d’en Manel i el Jordi, que portava el rem de la bodega abans que els seus nebots li seguissin els passos. Ella va viure el temps en què les bodegues proveïen de gel el barri quan no hi havia neveres, despatxaven conserves i vi a granel, i servien de telèfon per al veïnat. Tant se val l’hora en què hi passis, perquè sempre hi trobaràs l’àpat ideal: els esmorzars són de forquilla, i les anxoves i les braves apareixen a l’hora d’un vermut ben preparat. A la cuina de Ca la Pepeta, s’hi pelen patates —les congelades formen part d’una dimensió desconeguda— i tant si les tastes com a guarnició o en truita són un plaer per al paladar. Si la visita és per prendre el cafè, te’l serviran de la manera més autòctona possible: en got de vidre sense amagar l’escala de matisos que va des de l’escuma fins al pòsit.