Empremtes fabrils

Al 22@ s'alcen nombroses xemeneies, testimoni del passat industrial d'un barri que a finals del segle XIX va ser conegut com el Manchester català. Una d'elles, amb vuit metres d'alçària, està integrada al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, a tocar de l'edifici al qual pertanyia l'antiga fàbrica de Ca l'Aranyó. Recuperat i transformat avui dia en espai universitari , aquest edifici està considerat un dels millors exemples del patrimoni industrial català.

Un llegat britànic

Dedicada a la producció de cotó, Ca l'Aranyó pertanyia a l'empresari català Claudi Aranyó i va estar en funcionament fins a l'any 1986, quan va caure en un procés de degradació. La seva recuperació va voler mantenir la seva tipologia singular, i és que Ca l'Aranyó és diferent d'altres exemples d'arquitectura tèxtil catalana del segle XIX.

L'edifici original es va construir l'any 1878 i dissenyar seguint el model de l'arquitectura industrial anglesa. En aquest sentit, és l'única fàbrica de pisos de Catalunya on es va adaptar l'ús de l'estructura metàl·lica, de segell britànic, a la volta tradicional catalana. La barreja d'aquests dos llenguatges, així com l'ús del maó vist com a material principal, li confereixen la seva singularitat i el seu gran atractiu.