El barri de la masia

Antigament, el districte de Nou Barris era una zona rural amb masies disseminades aquí i allà. Als vessants del Turó de la Peira, i limitant amb Horta, hi havia la masia de Can Peguera, coneguda amb aquest nom perquè es dedicava a la fabricació de cola amb les resines de les abundants pinedes que creixien en els seus terrenys.

No va ser fins a començaments del segle XX que la zona es va urbanitzar, primer amb algunes residències modernistes, de les quals encara en sobreviu alguna, i després amb habitatges humils.

L’any 1929, i amb la intenció d’allotjar els obrers que arribaven a Barcelona per treballar a les obres de l’Exposició Universal i a la construcció del metro, el Patronat Municipal de l’Habitatge va comprar els terrenys de l’antiga Can Peguera, que pertanyia al marquesat de Castellbell, i va projectar-hi quatre conjunts d’habitatges unifamiliars.

Alineats uns a tocar dels altres, amb un jardí petit a l’entrada i unes teulades senzilles, van ser batejats amb el nom d’habitatges del governador, tot i que ben aviat van ser conegudes com les cases barates de Ramon Albó.

Les cases dels obrers

La construcció de les cases barates es va enllestir l’any 1931, i va donar com a resultat un conjunt d’illes amb un total de 534 cases. L’any 1947 es van construir 116 habitatges més i l’any 1949 s’hi van començar a aixecar blocs d’edificis, un dels quals es va ubicar al solar que va deixar l’enderroc de l’antiga masia de Can Peguera.

En aquella època, el Patronat Municipal de l’Habitatge va construir a Barcelona altres conjunts de cases unifamiliars destinades a obrers, en districtes com Sants-Montjuïc i Sant Andreu, però amb els anys les cases baixes es van anar substituint per blocs d’habitatges de diverses plantes. Can Peguera, en canvi, ha sobreviscut com a testimoni del passat, mantenint el seu caràcter obrer i la seva singularitat.