Antic temple romànic

L'església actual està construïda sobre les restes d'un antic temple romànic del segle X. Documentada des de l'any 966, va patir les destruccions d'Almansor i dels almoràvits, a l'edat mitjana. El 1846 se'n va iniciar l'ampliació, però es va acabar optant per fer-la nova. L'arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí es va encarregar de l'obra.

L'any 1882 es va esfondrar la cúpula a mitja missa, la qual cosa va ocasionar diversos morts i ferits. L'encarregat d'acabar l'obra va ser Josep Domènech i Estapà. El campanar va completar-se el 1889, i l'any 1904 va inaugurar-se la façana.

Incendis i revoltes

Durant la Setmana Tràgica els revoltats van encendre l'altar major, l'orgue i els altars de fusta de l'església. Amb bancs, confessionaris, i altres objectes, es va formar una foguera que va cremar sota el centre de la cúpula durant 30 hores. Una de les pèrdues més importants de la Setmana Tràgica va ser el Crist dels Segadors, enarborat durant la revolta del 1640.

El temple va ser cremat una altra vegada durant la Guerra Civil, i va patir un intent de voladura de la cúpula. Les Fuerzas del Aire de la República van fer servir la parròquia com a magatzem de benzina, i les campanes van fondre's per fer material de guerra.

Un dels tresors artístics de la parròquia són els murals del pintor andreuenc Josep Verdaguer i Coma, que entre el 1956 i el 1960 va decorar el temple amb pintures que representaven escenes bíbliques i de la vida de Sant Andreu.

La Capella dels Segadors

Adjacents a la parròquia de Sant Andreu de Palomar encara romanen les restes de la Capella dels Segadors, des de la qual, el 1640, pagesos procedents d'arreu de Catalunya, amb el Sant Crist de la parròquia com a bandera, van iniciar la revolta que acabaria donant peu a la guerra dels Segadors.

Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, la capella es troba en procés de rehabilitació, amb la previsió que es pugui visitar en el futur.