A l’òrbita d’Antoni Gaudí

La coberta blanca de la Casa Sayrach sembla que es fongui sota l’escalfor del sol: les línies ondulants li confereixen moviment i remeten directament a l’obra d’Antoni Gaudí, de la qual Sayrach era un gran coneixedor. La Casa Sayrach fa cantonada: el vèrtex està rematat per una columna de tribunes semicircular acabada amb una torre, i a la banda de l’avinguda Diagonal hi ha l’entrada, sobre la qual es troba la tribuna, que dibuixa un arc parabòlic. Tota la façana, de pedra llisa i sense ornamentació, recorda l’obra mestra de Gaudí, la Pedrera, que es troba a pocs carrers.

Bellesa inquietant

El vestíbul de la Casa Sayrach sembla un escenari fantàstic. Hi predominen les formes orgàniques, que transmeten la sensació de moviment i, sobretot, les línies d’inspiració anatòmica: al sostre, l’arc que dóna pas a l’escala imita l’estructura òssia d’una columna vertebral.