Memòria olímpica

L’Estadi Olímpic Lluís Companys és una de les instal·lacions esportives més emblemàtiques que es troben al parc de Montjuïc i que formen part de l’anomenada Anella Olímpica. Va oferir la inauguració i la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com molts altres esdeveniments importants al llarg de la història de la ciutat, motiu pel qual ocupa un lloc privilegiat al cor de molts ciutadans. Construït per l’arquitecte Lluís Abellán Aynés i inaugurat el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, va oferir en aquell moment cinc dels partits més importants de la Lliga i va seguir en funcionament fins a l’any 1955, en què es van celebrar els Jocs Mediterranis. Després d’aquest últim esdeveniment, va passar un període de decadència i no va ser fins a l’any 1992, amb les Olimpíades de Barcelona, que l’equip d’arquitectes Vittorio Gregotti, Frederic Correa, Alfons Milà, Joan Margarit i Carles Buxadé va remodelar completament l’estadi. Deixant de banda la façana exterior, que es va conservar, al seu interior es van aixecar noves graderies, fins a una capacitat total de 54.000 espectadors.

Esport d’alt nivell

Les seves instal·lacions han estat catalogades per la UEFA com un estadi cinc estrelles, amb la qual cosa pot oferir competicions esportives de màxim nivell internacional. El 2010 va oferir el Campionat Europeu d’Atletisme, fet pel qual va ser novament remodelat, i actualment tant visitants com residents el consideren, juntament amb el Camp Nou, una instal·lació esportiva primordial a la ciutat. El seu nom ret honor al president de la Generalitat durant la Guerra Civil, Lluís Companys, que va ser afusellat al mateix Castell de Montjuïc, a prop de l’estadi.