Discreció i sofisticació

L'edifici de l'IL3-UB és una d'aquelles obres que no es revelen d'un cop d'ull, sinó que conviden a mirar-hi dues vegades. La seva façana funciona com un filtre que transforma la llum i canvia d'aspecte al llarg del dia. Segons l'hora, pot semblar opaca i compacta o bé deixar entreveure l'interior, generant un joc subtil de transparències.

L'edifici no destaca per volum, sinó per superfície i textura, convertint la façana en un element viu que dialoga amb la llum i amb el moviment del carrer. En el context del 22@, representa bé una arquitectura contemporània que aposta per la discreció i la sofisticació, més que per l'espectacle.

Història de l'arquitectura fabril

Però aquest aspecte actual amaga una història molt diferent. L'edifici forma part de l'antiga fàbrica Can Canela, construïda entre 1898 i 1914 segons un projecte de l'arquitecte G. Guiteras, dedicada a la maquinària i producció tèxtil. La seva façana original de maó vist, amb grans finestrals, responia als criteris de la indústria de principis del segle XX.

Reformat l'any 1996 per l'arquitecte Jordi Seguró, l'espai es va adaptar als nous usos sense perdre del tot la seva estructura original. Avui acull l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona.