Vestigis del passat agrícola

Es tracta d’un edifici de planta quadrada obert als quatre vents, compost de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta, també, un cos de galeries i una capella. Actualment es troba en bon estat, i conserva tota la decoració interior original del segle XVIII. Conserva eines i paraments agrícoles i mobiliari antic.

Una masia amb història

Els seus orígens es remunten al segle XVI, però el 1714 va ser destruïda i posteriorment reconstruïda a la manera neoclàssica, amb senyals goticitzants. La masia de Ca l’Armera es trobava situada al camí que conduïa d’Horta a Sant Martí de Provençals. És un dels darrers vestigis de la vida pagesa que queden a Sant Andreu. També coneguda com a Can Ros, ja que la va adquirir Ignasi de Ros i de Puig, va ser fins al 1952 un punt de referència econòmica i social. Sembla versemblant pensar que va ser construïda damunt les restes d’una possible vil.la romana, ja que l’any 1955, quan es van fer les obres d’obertura del carrer del Cardenal Tedeschini, davant de Ca l’Armera, es van trobar unes sitges plenes de material ceràmic, que va ser identificat com a ibèric i romà.

La família Ros va vendre setze hectàrees i mitja de terreny al Patronat de les Vivendes del Congrés Eucarístic per a la construcció d’habitatge obrer, amb la condició que es respectés el perímetre de la masia. En la nova urbanització de l’espai es van fer 2.729 habitatges i 258 locals comercials.