Imponent equipament inaugurat el 1889 com a resposta a una demanda social creixent per millorar l’assistència a les persones malaltes. En van ser promotors el doctor Emili Pi i Molist i l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. Prenent com a model els millors psiquiàtrics de l’Europa occidental, entre el 1855 i el 1860 tots dos van treballar plegats en aquest projecte ambiciós. La seva estructura funcional i el tractament que rebien els malalts, amb teràpies basades en activitats agrícoles, manuals i artístiques, en van fer un dels manicomis més moderns i avançats del seu moment.
Amb una extensió de 700 metres de llargada i 240 d’amplada, constava de 12 pavellons simètrics que podien acollir fins a 700 pacients. Disposava d’habitacions, menjador, cuina, sales de reunió, tallers de treball, biblioteca, infermeria, banys, teatre i aquesta església. Entre els cossos de l’edifici hi havia setze patis interiors enjardinats que creaven un ambient de tranquil·litat. L’edifici separava homes (pavellons de la dreta) i dones (esquerra), que alhora estaven dividits segons la classe social, la malaltia que patien i l’edat. Tenien cura dels malalts dues germandats religioses: una de masculina —Germans Hospitalaris de la Santa Creu— i una de femenina —Germanes Hospitalàries de la Santa Creu—.
Al llarg dels anys seixanta del segle XX es van enderrocar diversos pavellons per poder construir-hi els polígons de Barcinova i Calinova. L’any 1987 en van marxar els darrers malalts. Actualment, l’edifici està ocupat per la seu del Districte de Nou Barris així com per altres dependències municipals i serveis de titularitat pública, com la caserna de la Guàrdia Urbana o la Biblioteca de Nou Barris. L’església roman tancada.